Els orígens

base de bol (100 aC). MdT 23151

Els primers indicis d'assentament humà a l'istme de Sant Pere, entre els Torrents de Santa Maria i Vallparadís, es remunten al neolític (més de 3.000 anys abans de la nostra era). 

Del segle IV aC són les restes d'habitacions, sitges d'emmagatzematge i forns metal·lúrgics de l'assentament ibèric.

El topònim d'Ègosa, que podria correspondre a aquest poblat ibèric, el cita per primera vegada Claudi Ptolomeu al segle II aC.

A partir d'aquest moment l'espai es va romanitzar i va assolir la municipalitat amb l'emperador Flavi Vespasià, sota el nom de Municipium Flavium d'Egara.

Pedra esculturada (primer quart del segle l). MdT 26000

Del període romà es conserven restes d'elements decoratius, sitges, pous, dipòsits, estructures de caràcter industrial i un atri-impluvi d'una domus que posteriorment va passar a formar part de la residència del bisbe durant el període episcopal.

 

 

 

La cristianització

Les construccions cristianes de finals del segle IV configuren un complex d'edificacions de les quals destaca una basílica d'una sola nau amb absis semicircular i amb dues capelles funeràries laterals. Presenta un paviment de mosaic amb motius geomètrics i figuratius i algun element iconografic cristià. Darrera l'absis trobem el baptisteri amb la piscina quadrada central i delimitada per un templet de columnes que configura una planta octogonal. Als peus i al sud de l'església, diverses cambres destinades a ús funerari i a zona residencial, amb un pati-impluvi. En una fase final, es va construir un nou baptisteri que va ser reformat en època episcopal.

El Bisbat d'Ègara

Amb la creació del Bisbat d'Ègara, a partir de l'any 450, es va projectar un gran complex episcopal que va culminar la seva construcció al segle VI.

Reconstrucció virtual del Bisbat d'ÈgaraEls edificis es van configurar a l'entorn d'un pati central. Santa Maria es va reformar i va convertir-se en una catedral de tres naus amb columnes i baptisteri als peus de l'edifici; es van construir l'església funerària de Sant Miquel i l'església parroquial de Sant Pere, de tres naus, transsepte i absis trilobulat, i la zona residencial del bisbe al sud del complexe. L'accés principal es va realitzar mitjançant un corredor funerari que tancava el conjunt al costat oest.

Detall de les pintures de l'àbsis de Sant Miquel Del segle VI  són les pintures murals de l'absis de Santa Maria i de Sant Miquel. També destaca per la seva singularitat el retaule petri de Sant Pere (segles VI – VIII).  Constitueixen un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l'art cristià alt medieval occidental.

Les invasions musulmanes, que van començar l'any 714, van desmantellar l'estructura dels bisbats i, tot i la seva restauració al segle IX per part dels carolingis a la Catalunya Vella, el Bisbat d'Ègara no es va refer però va continuar l'activitat religiosa a petita escala.

El romànic

Una nova transformació del conjunt es va iniciar al segle XII amb l'arribada de la comunitat monàstica de l'ordre de Sant Ruf.

Exterior de l'església de Santa Maria

L'església de Santa Maria (consagrada l'any 1112) i Sant Pere, amb usos monàstics i parroquials respectivament, veuen reduïdes les seves dimensions i són reformades amb estil romànic.

L'església de Santa Maria s'adossà a l'antic absis i es construeix un nou transsepte i nau principal amb un cimbori central al creuer, sobre el qual es disposa el campanar a l'exterior. La decoració exterior segueix l'estil romànic amb faixes i arcuacions cegues. Al sud de l'església es va construir el primer claustre i les dependències del priorat agustinià, actualment desapareguts.

Exterior de l'església de Sant Pere. Autor: Manel MarquésL'edifici de Sant Pere va conservar la capçalera episcopal i es va afegir una nau única amb un curt transsepte.

La façana sud, amb la porta d'entrada, es va decorar amb una cornisa amb permòdols amb cares esculpides i mènsules amb relleus al·legòrics, animals fantàstics i temes vegetals.

Detall de les pintures murals de Sant Tomas Becket

El conjunt conserva les pintures murals romàniques del transsepte sud de Santa Maria, dedicades al martiri de l'arquebisbe de Canterbury Tomàs Becket.

 

 

 

 

 

 

El gòtic

Al mur nord de Sant Pere es poden observar pintures murals d'aquesta època i també s'ha conservat una imatge de la talla de fusta de lla Mare de Déu, actualment a l'absis de Santa Maria.

Detall del retaule de Sant Miquel. Autor: Manel Marqués

El més interessant però són els retaules, el Major de Sant Pere de Lluís Borrassà, el Major de Sant Miquel de Jaume Cirera i Guillem Talaran i el dels sants Abdó i sant Senen i de sant Cosme i sant Damià de Jaume Huget, contractat l'any 1460.

 

 

 

 

 

L'etapa moderna

D'aquesta època es conserven el retaule major de Santa Maria i el de la Mare de Déu del Roser, actualment no exposats. Adossada al nord de l'església de Sant Pere en destaca la capella de Sant Valentí i el seu retaule.

Retaule de sant Valentí

 

Del segle XX són la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la capella del Sagrament de Ricard Marlet, les dues a l'església de Sant Pere, i , a l'exterior, la font de Sant Nebridi amb mosaics de Santiago Padrós.

 

 

 

 

El conjunt avui

La restauració del conjunt es va iniciar a finals del segle XIX al voltant de l'edifici de Sant Pere. Al segle XX Josep Puig i Cadafalch es va encarregar d'estendre-la per tot el recinte.

Des de l'any 1998 s'ha dut a terme la restauració i museïtzació del conjunt. 

Vista nocturna del conjunt monumental. Autor: Manel Marqués

 

 

 

 

 

 

L'any 2009 es va reobrir després d'haver descobert que es tracta d' un conjunt de primer ordre a nivell europeu gràcies al bon estat de conservació dels elements d'època episcopal entre els segles V i VIII.