Quadern de natura i paisatge urbà (5)

Els paviments que trepitgem 

Article sencer en format pdf

 

Foto_paviment_1En l'entorn urbà considerem espai públic tot el que ens envolta, que és d'ús comú  i no són estrictament edificacions, encara que també siguin públics. Per tant ens referim a les voreres, la calçada per on circulen els vehicles, els parcs, les places, etc. Dins l'espai públic hi trobem una sèrie d'elements d'ús comú com poden ser els bancs de carrers i places, els elements de joc infantil, els de gimnàstica per a adults, els senyals de trànsit, els semàfors, etc, tots aquests elements que formen part del nostre espai públic es deterioren amb el pas del temps.

Aquest mes, en aquest article, ens centrarem amb el paviment de les voreres, o dit d'una altra manera, el terra que trepitgem quan sortim de casa nostra.

Podem trobar-nos amb diferents tipologies de paviments: continus o discontinus. Els paviments continus, que serien el formigó o el paviment asfàltic, són poc utilitzats a les voreres del nostre país ja que són poc pràctics pel manteniment del dia a dia i pel de tots els serveis que es troben a sota, com ara l'aigua, la llum, el gas, o l'electricitat. En canvi, els paviments discontinus com el panot, les llambordes, les lloses i les pedres granítiques, per citar-ne alguns, permeten fàcilment la seva substitució, ja sigui total o parcial, sense que la seva reposició posterior es noti massa, respecte la resta de paviment existent.

Quan parlem de deteriorament dels paviments, primer de tot, hem de saber per què s'ha produït aquest deteriorament:

  • Pot ser, simplement, perquè el paviment s'ha envellit i, per tant, ha arribat al final de la seva vida útil. En el cas de paviments discontinus, panot, llambordes prefabricades o pedres com ja hem senyalat, solen tenir vides útils entre 30 i 50 anys; en el cas de paviments de formigó, la seva vida útil va dels 20 als 40 anys; i, els que menys vida útil tenen són els paviments d'asfalt, entre 10 i 15 anys. Quan la causa del deteriorament és l'envelliment, la solució és la substitució de la totalitat del paviment.
  • Pot ser per un defecte de construcció del material o per una mala col·locació. En aquests casos, es detecta perquè l'element bé es descantella, és a dir, es fractura i s'aixeca parcialment, o bé s'enfonsa per la mala compactació del terreny. En aquests casos, es pot substituir parcialment, és a dir, només el tram malmès.
  • Pot ser per un mal ús. No hem d'oblidar que les voreres són per ser trepitjades pels vianants i no per vehicles que, en cas de pujar-hi, provoquen un esforç al paviment pel qual no ha estat fabricat i amb el pas del temps acaba trencant-se molt abans d'arribar al final de la seva vida útil. En aquests casos, caldria també substituir parcialment, és a dir, només el tram malmès.
  • Pot ser per l'aixecament de les arrels dels arbres que es troben a les voreres. En aquests casos és molt complicat, per no dir gairebé impossible, trobar una espècie d'arbre ideal, perquè aquesta ha de complir molts requisits:
    • Primer hauria de créixer preferentment ràpid, cosa no sempre possible.
    • Ha de ser una espècie resistent a plagues, per tal d'evitar malalties sempre molestes per als ciutadans, com la secreció de melassa, o les fulles que cauen, per exemple.
    • Que la seva copa no sigui molt frondosa, ni alta, ni fràgil, sobretot, quan hi ha edificis amb balcons propers.
    • I, per últim, que les seves arrels creixin com no creixen mai a la natura, en vertical cap avall i no horitzontalment, com ho fan de forma natural, per tal d'evitar l'aixecament de les voreres.

Com és pràcticament impossible trobar un arbre que reuneixi aquests requisits, darrerament s'estan posant sistemes consistents en mantes antiarrels al voltant de les arrels dels arbres per obligar-les, en la mesura del possible, a créixer cap avall i a allunyar-se dels paviments propers i les edificacions. Aquest sistema, de moment, dóna bons resultats però cal esperar una mica més de temps per determinar si ha solucionat definitivament el problema o simplement l'ha ajornat, perquè no oblidem que les arrels busquen aigües i sals minerals per viure i si cap avall no ho troba buscaran altres camins per sobreviure. En definitiva, el què fem amb aquesta solució és fer un test subterrani que contingui les arrels allà on les volem.

En aquest últim cas, depèn del tram de vorera afectat, a vegades serà necessària una reparació parcial, tot i que moltes vegades, cal refer tota la vorera i fins i tot  substituir l'arbre per una nova espècie.

 

Servei de Gestió de l'Espai Públic

 

Regidoria de Manteniment i Parcs Urbans