Terrassa se suma al Dia internacional de commemoració de les víctimes de l'Holocaust

La Junta de Portaveus aprova una proposta de la regidoria de Ciutadania i Qualitat Democràtica

Dia Commemoració HolocaustLa Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Terrassa ha aprovat per unanimitat una proposta d'acord presentada per la regidoria de Ciutadania i Qualitat Democràtica, amb la qual l'Ajuntament de Terrassa ret homenatge a les víctimes de l'Holocaust. Amb aquest acord, que es presentarà al proper Ple municipal, demà dijous, el Consistori declara Terrassa ciutat lliure de racisme, xenofòbia i homofòbia, i es compromet a celebrar anualment un acte d'homenatge a les víctimes de l'Holocaust, en col·laboració amb les entitats ciutadanes interessades.

L'acord suposa l'adhesió de l'Ajuntament de Terrassa al Dia internacional de commemoració de les víctimes de l'Holocaust, que se celebra el 27 de gener, coincidint amb l'aniversari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau per les tropes soviètiques, el 1945.

El document expressa la voluntat municipal de fomentar el diàleg i la cooperació com a vies per a superar les intoleràncies i les discriminacions, i de continuar les accions de defensa dels drets de les persones, especialment als d'igualtat i no-discriminació.

Aquest és el text de l'acord:

 

PROPOSTA D'ACORD DE JUNTA DE PORTAVEUS PER COMMEMORAR EL DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST

Abans i durant la II Guerra Mundial (1939-1945), el govern de Hitler (Alemanya i països ocupats) va dur a terme una política progressiva d'extermini del poble jueu i d'altres ètnies, comunitats religioses i grups minoritaris.

Aquest genocidi en massa, anomenat Holocaust, va començar amb polítiques discriminatòries i de segregació en guetos de les ciutats i va acabar amb la deportació de milers de persones a camps d'extermini on eren "eliminats". El patiment va continuar durant anys fins que els exèrcits aliats van alliberar els camps d'extermini. El d'Auschwitz es va alliberar el 27 de gener del 1945.

Algunes de les actituds discriminatòries prèvies a l'Holocaust no són gaire diferents de moltes reaccions intolerants i discriminatòries que podem veure al nostre voltant.  Per aquesta raó les Nacions Unides van decidir dedicar el 27 de gener a commemorar la memòria de les víctimes de l'Holocaust, per tal que el pas del temps no disminueixi l'horror del que ha passat i que mai arribi a justificar el fet que passés una cosa així.

L'objectiu de commemorar aquesta data és recuperar la memòria històrica de l'antisemitisme que va incitar la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l'extermini de 6 milions de jueus) i de la neteja ètnica que hi havia darrera  Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 250.000 víctimes). Arreu d'Europa cal recuperar també la memòria històrica d'altres persones que foren deportades als camps nazis pel simple fet de la seva diversitat (intel·lectuals, activistes, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.) i al nostre país cal rememorar també les persecucions i assassinats per raons ideològiques.

La resolució del Parlament Europeu de 2005, que entre d'altres fites es compromet a no oblidar la història d'Europa, reconeix que les discriminacions denunciades continuen existint i que per aquest motiu és important commemorar el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'holocaust.

Per tots aquests motius, es proposa a la Junta de Portaveus l'adopció dels següents

ACORDS

Primer. Declarar Terrassa ciutat lliure de racisme, xenofòbia i homofòbia.

Segon. Per assolir aquest repte, cal seguir treballant a la ciutat per fer possible que, com proclama la Declaració Universal dels Drets Humans, totes les persones tinguin tots els drets i les llibertats sense cap mena de distinció. El record a l'Holocaust significa afirmar que tothom té dret a la vida, la llibertat i la seguretat de la seva persona; a la llibertat de pensament, consciència i religió i a la no-discriminació per motiu d'ètnia, cultura, creença, orientació sexual o de cap altre aspecte.

Tercer. Rebutjar i condemnar les opinions que neguen l'Holocaust, la instrumentalització d'aquesta memòria per justificar la violació dels drets humans i de la legalitat internacional, així com les actuacions i visions xenòfobes que inciten l'odi racial i/o religiós, la intolerància i l'homofòbia. En aquest sentit volem posar en valor l'Acord de Junta de Portaveus aprovat el novembre del 2014 en contra de la utilització política i la banalització del nazisme en el debat polític en el context democràtic.

Quart. L'Ajuntament es compromet a rendir homenatge anual a les víctimes de l'Holocaust en col·laboració amb les entitats i associacions interesades perquè, tal com diuen les paraules que encapçalen la sortida del Museu de la Diàspora d'Israel, "Recordem el passat, vivim el present i creiem en el futur"  amb l'objectiu d'aprendre del passat perquè com afirma Norman Finkelstein, jueu fill de supervivients de l'holocaust, la memoria de l'holocaust ens ha de servir perquè el genocidi, la neteja ètnica i la violació sistemàtica dels drets humans no es produeixi enlloc ni contra ningú.

Cinquè. Apel·lar la coordinació de les actuacions públiques i socials que lluiten contra el racisme i la discriminació, des de la defensa de la igualtat i la promoció de la integració social, econòmica i política de les persones diverses per condició, origen, cultura, pensament, religió, orientació sexual, etc., a partir del teixit associatiu i de les entitats específiques, així com generalistes en defensa dels drets humans. Fent especial atenció a l'inclusió d'aquesta memòria i a l'educació per la pau i els drets humans en els programes educatius.

Sisè. Fonamentar, en el diàleg i en la cooperació, la manera de superar les intoleràncies, les discriminacions esmentades al punt anterior i actuar amb totes les eines del sistema democràtic per donar suport a accions judicials en defensa de la ciutadania afectada per aquestes mostres d'odi i menyspreu per racisme, xenofòbia, homofòbia i religió.

Setè. En el marc de la Regidoria de Ciutadania i Qualitat Democràtica, continuar les accions de sensibilització, informació, divulgació, prevenció, promoció i defensa dels drets de les persones, amb especial rellevància al dret a la igualtat i la no-discriminació per raó d'edat, ideologia, religió o creença, pertinença a una ètnia o nació, sexe, orientació sexual, malaltia o diferents capacitats.

Vuitè. Fer arribar aquesta moció a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la FMC, l'ACM i a l'Associació Amical de Mauthausen.