Història

L'actual Museu de Terrassa és l'evolució de la primera voluntat de conservar el patrimoni de la ciutat.

L'origen del patrimoni museístic a Terrassa el trobem en iniciatives de particulars i col·lectius públics i privats (darrera dècada del segle XIX). La primera és el Museu del Real Colegio Tarrasense (1889) impulsada pel seu director, Joan Cadevall, que exhibia objectes d'història natural, maquinària, aparells de física i química.

El 30 de març de 1891 es tiren a terra alguns edificis de la Plaça Major per millorar la quadratura de la plaça. Aquest fet multitudinari i festiu, esdevé la primera manifestació de salvaguarda i conservació del patrimoni local, de la mà de Josep Soler i Palet. L'Ateneu Terrassenc va conservar en primera estança aquest material.

En Soler i Palet reclama a l'Ajuntament un espai idoni per instal·lar-hi un museu arqueològic i els documents de l'Arxiu Notarial. Sembla que el 1892 les restes del Castell Palau de Terrassa són traslladades a l'antic convent de Sant Francesc, tot i que no està documentat.

Exposició d'art local al Palau d'Indústries (1904). Foto: MdT 22584

Josep Soler i Palet va estar lligat a iniciatives culturals locals i de Barcelona, va promoure la preservació del patrimoni de Terrassa i, a més, és el primer col·leccionista particular d'objectes d'art de la ciutat. A la seva mort, va llegar aquest fons a la ciutat malgrat no tenir una procedència o origen locals.

L'any 1904 el municipi de Sant Pere s'agrega al de Terrassa i les esglésies de Sant Pere es converteixen en prioritat de conservació del patrimoni monumental. Per la Festa Major s'inaugura una exposició al nou Palau d'Indústries, posant de manifest la necessitat de trobar un espai adequat per mostrar aquestes primeres col·leccions.

L'Ajuntament aprova la creació de Museus municipals i un arxiu municipal i un altre d'annexat al Museu. Es nomena una comissió per crear un patronat amb personalitats rellevants que els gestionin. La constitució del Patronat de Museus i Arxius Municipals es produeix el 17 de novembre, creant-se tres comissions de treball: la de Ciències i Indústries; la d'Art Antic i Modern (presidida per Josep Soler i Palet) i la d'arxius i Biblioteques. L'entitat passa a denominar-se Junta Municipal de Museus, Arxius i Biblioteques. A partir del 1956 s'anomena Junta Municipal de Museus.

Les esglésies de Sant Pere (1929)

 

En els primers temps la Junta té una activitat frenètica i el protagonista indiscutible serà el conjunt de les esglésies de Sant Pere. 

A partir del 18 de juliol del 1936 es produeix la destrucció de part del patrimoni immoble i moble local, sobretot religiós. 

Inicialment es va produir la crema d'esglésies com la de Sant Josep, la Sagrada Família, la Basílica del Sant Esperit i convents com el de les Josefines i les Carmelites.

Milicians republicans col·laborant en la protecció de les esglésies de Sant Pere. Autor: Josep Rigol. MdT 16403

A les esglésies de Sant Pere es van cremar altars, imatges i l'orgue però, gràcies a la intervenció de Josep Rigol i Fornaguera, s'atura la destrucció dels edificis i els retaules gòtics. Els milicians aconsegueixen salvaguardar una bona part del patrimoni. 

La compra del Castell Cartoixa de Vallparadís, declarat Monumento Histórico Artístico Nacional (1944), es produeix el juliol de 1947, quan el seu propietari, Josep Oriol Maurí i Poal, el va donar a la ciutat, i l'Ajuntament n'adquireix la resta de finca. El 1951 es crea el Patronat Pro Castell Cartoixa de Vallparadís amb l'objectiu de vetllar per la conservació, restauració i custòdia de l'edifici, per tal de convertir-lo en Museu Municipal d'Art. Les obres de restauració s'inicien el 1950 i finalitzen el 1962. L'any 1959 s'inaugura el Museu, amb Josep Rigol i Fornaguera com a director. 

La inauguració del nou museu va provocar que la Junta Municipal de Museus i la Fundació de la Biblioteca Soler i Palet establissin quins objectes dels llegats Soler i Palet i Tatcher seran cedits en dipòsit.

Entre els anys 50 i 70 s'inicia una campanya per adquirir obres d'artistes terrassencs dels segles XIX i XX però també trobem donacions d'objectes no relacionats amb la ciutat. Els ingressos de materials arqueològics augmenta a mesura que s'incrementen les excavacions a jaciment locals.

Davant la notícia de l'imminent enderroc de la Casa Alegre de Sagrera la Junta Municipal de Museus inicia una campanya de defensa. El 1972, l'Ajuntament - amb el suport de la Caixa d'Estalvis de Terrassa - l'adquireix al seu propietari, Antoni Alegre de Sagrera. La denominació de Casa Museu intenta adequar-la com a habitatge romàntic vuitcentista i presentar col·leccions de pintura. S'acorda el seu ús per a actes protocol·laris i a més, es converteix en la seu de la Junta Municipal de Museus. L'any 1973, s'inaugura al públic permetent la visita a una petit recorregut. Gradualment s'obren sales monogràfiques que contenen les noves adquisicions del Museu. 

La col·lecció

El fons del Museu de Terrassa està integrat per un conjunt pluridiscipinar de col·leccions molt diverses tant en la seva  forma d'ingrés, en la tipologia dels objectes, en la seva procedència geogràfica, en la seva qualitat i a l'estat de conservació.

El model és d'estructura deslocalitzada que permet incloure patrimoni arquitectònic i col·leccions del medi natural, d'art contemporani, arqueologia, etnografia, arts aplicades i obra d'artistes de la ciutat, entre d'altres.

Les tasques de registre i inventari patrimonial del Museu de Terrassa comencen el 1986 però les seves bases s'estableixen amb el Pla General de Museus d'àmbit local del 1988. L'any 1995 s'inscriu al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya.

Actualment les col·leccions exposades sumen aproximadament el 25% del total del fons de més de 26.000 objectes.